M'he dit avui mentre aterrava,
dins la panxa de la cigonya metàl·lica:
Menorca, ets com ma mare,
pressiones, enganxes, esgotes;
però també m'ampares: Em protegeixes amb
el dibuix de les sinuoses formes,
que fan les teves cales a sobre de la mar
que ens separa
dels altres,
aquells que, tot i sent família,
no son germans, si no et tenen a tu
de mare.
Avui m'he dit mentre aterrava,
com si fossis ma mare,
tornar-hi a tu, sempre val la pena
3 comentarios:
Tens tota la raò, cuantes vegades en tornar a Menorca, la meva estimada Menorca, amb l'aviò, i mirant per la finestreta, el cor amb batega amb mes força, es una sensaciò molt especial. La nostra estimada illa.
Toni, crec que amb aquesta frase, has descrit perfectament el que volia transmetre. Gràcies!
Publicar un comentario