Cel vermell

El cel es carrega de tones de terra
vermella, però que fa tons groguencs.
I, arribant el moment que ja no suporta el pes de la càrrega,
amolla el líquid argilós com si fos un plor.

Lenta, inexorablement, plora el cel la terra que pateix i crida
per força motius, no cal dir-los, en tenim prou.
Plora el cel, cau terra vermella