Ponts

Poc a poc, anem travessant el pont... el pont de desembre, el de l'any, el de la vida.
Es un pont llarg, avorrit i amb fred.
Fa fret als tres ponts.

Em dòna la sensació que el pont es fa llaaaaaaaaaarg i que quan penses que ja arribes a la part que sembla que devalla, aquesta maaaaaaaaai arriba. Sempre costa, costa, costa.

El càs és que tu ho veus, veus que s'altra banda hi és, de debó. I sembla que hi és a prop; peró no;

el pont no s'acaba d'acabar; més bé acaba de començar.

(Desembre de 2006)