domingo, 13 de julio de 2008

Viure

Del que ens ha succeït, no en tenim la culpa
ni tu, ni jo,
ni tan sols la Tramontana de l'hivern o el Xaloc ardent
d'aquest estiu d'Illa.
El que ha passat, diuen, és la Vida.

4 comentarios:

JAUME TIMONER dijo...

Preciós i precís.
Fantástic.
Salut

Anónimo dijo...

seria inútil donar sa culpa a nes vent o a ses pedres, ben dit mrs. moleskine!
una abraçada estimada amiga^^

Anónimo dijo...

Mrs . moleskine espero que l'estiu vagi de luxe i prest ens torni a deleitar amb les seges pareules.
Una abraçada.

ICF dijo...

Estimada somiadora, el cavall i varis han fet que aquesta pàgina hagi estat un pel en stand-by, però em propòs activar-la tot d'una. Mentrestant, segueixo les seves encisadores fotografies i paraules. Una abraçada forta i amiga