Vi-Viure

Bec vi com visc,
en un principi tastant, tot seguit englotint
i arriscant en el glop el tast.
Visc i bec com et bec i et visc
-en la recerca-
trobant una vegada entre cent
el bòtil que fa el miracle:
Aquell que se'm queda a la gola, reflexes de tanins púrpura
afruitats,
que em porten records agres de fruits amargs .
D'amargura de vida