Vaig mirar cap a dalt en veure aquell núvol negre
que davallava del Cel
i recorria els carrers i les places del meu poble;
que s'endinsava pels nassos de la gent
amb un fort olor d'avallanes
inundant els ulls amb llàgrimes de sorra
per,
en eixugar-les
veure un milió de mans aixecades.
El núvol llavors es transformà en un gegant de potes negres
i jo, inconscient des de la part més fonda del meu somni,
vaig despertar tot cridant
Un Bot!
No hay comentarios:
Publicar un comentario