La vida secreta de les Paraules (i dels Silencis)

Les paraules tenen vida

sovint, secreta;

els silencis també.

Quantes vegades no dius una frase de conveniència

que amaga el teu desig incontrolable,

la més amarga decepció?

Quantes - dígues quantes-

els silencis fan massa enrenou

tanta que ens fa por escoltar-los

per si de cas volen di allò

que no gosem somiar?

Però en ocasions hi han paraules

que quan surten de les boques, de les mans, del teclat,

porten al darrera un diccionari de sinònims

-tots a favor-

i silencis que arriben embolicats
amb delicat paper
de seda lluenta;

aquests i aquelles

-de les dues castes -

me'ls estimo tant com t’estimo a tu,

vida,

perquè tant les unes com els altres
sempre venen de tu