sábado, 17 de mayo de 2008

Pregària

Déus:
Us suplic
no permeteu que en la feblesa
renuncíi mai
al desig de trobar allò que cerc,
a la meva encara il·lusa innocència.
No vull renunciar
ni tan sols a les llàgrimes;
no em lleveu l'esperança
d'allò
que n'estic segura
existeix

1 comentario:

Anónimo dijo...

"no em lleveu l'esperança d'allo que n'estic segura
existeix"

Grans paraules, perque l'esperanç crec que es el que molts cops, masses, es l'unic que ens manté en peu, i si li afegim el que nosaltres creim que existeix tenim la formula perfecte per a resistir al temporal.
Salut, PEMBERLEY.