MV

Ballaves amb ella, de taula en taula.
Mai no podràs oblidar aquell cos gràcil
ni cap dels seus cabells enrinxolats
acariciant, com el vent, la teva cara.

L'abraçaves
i als seus ulls clars
hi veies
la mirada d'avidesa adolescent.
De taula en taula, estimulaveu
l'ardorosa intimitat.
El bleixar cadenciós, inconsistent,
els grans silencis, a trenc de pell,
ofegaben l'estridència de n'Sting.

De sobte,
miraveu el rellotge.
Us estimaveu a temps fixos.
La llum esmorteïda del saló
acaronava la gelabror trencadissa
de la teva crinera abaltida
i la nuesa tendra
dels seus pits tempestuosos.

Encenia el cigarret
mentre una suor imprecisa
d'aquell tros de nit ardent
s'emmarcia amb lentitud indòmita.
Es vestia. Caminava.Mirava al voltant.
Somreia.
Es cordava la blusa espitregada.
Et besava. Feia present una mirada amiga.
Però el temps esvaïa,
brutalment,
aquella presència embruixada.

Després, restaveu ensopits,
una vegada més
dins el silenci