Regal inesperat d'estiu
[Poema 1]
Callen aquells que d'Amor han parlat,
e dels passats deliu tots lurs escrits,
e·n mi penssant meteu-los en oblits.
En mon esguart degú·s enamorat,
car pas desig sens esperanç·aver.
Tal passió jamés home sostench;
per als dampnats nostre Déu la retench:
sol per aquells qui moren sens esper.
[Poema 2]
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario