martes, 10 de junio de 2008

Los Amigos (cont.)

Esto de la amistad funciona más o menos como un trabajo delicado de frivolité:
ese encaje que requiere horas de trabajo y paciencia
para conseguir una muestra que sólo unos pocos entenderán
y que puede deshacerse en un cruel tirar del mismo hilo que lo fabricó.

De igual manera, nuestras relaciones se tejen con un hilo fino,
tanto
que de tan fácil romperlo, deviene difícil que suceda
y tan fácil mantener el hilo intacto que es complicado conseguir
que no se rompa.

Así, puede suceder que los amigos parezcan mantenerse por sí solos
durante superficiales años, intrascendentes sucesos,
pero los puedes perder en un segundo,
ése justamente que resulta no ser
- oh, el destino -
intrascendente ni superficial.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

crec que els quissons de NNGG haurien de pensar en el que fan i perque ho fan pero no crec q ho facin, els deu agradar que els manipulin, així com els agrada manipular, em decepciona que els joves d'avui en dia caiguin en aquestes trampes, però clar tothom es lliure d'elegir, sols queda que els que encara creiem en una manera justa i respectuosa de fer les coses ens mantinguem fermes en les nostres conviccions i seguem conseqüents i no entrem en el joc brut d'ells, per la meva part faig el que puc, el que se es que cada dia entrem 60 instàncies al registre d'entrada de l'ajuntament i les firmes es conten per milers no crec que estiguin en posició de fer orelles sordes i per sant joan m'agradara veure que li diuen a l'il·lustríssim senyor batlle quan surti al balco per la convidada, espero que la gent no empri formes massa brusques pero per sant joan com va la salsa m'imagino qualsevol cosa...
i el que encara em sembla pitjor es que els de NNGG vagin predicant el que fan, totalment impunes, avam, que llevar ses pancartes a favor de salvar es pins pq diuen que es un atac contra ells em sembla una filletada, això es censura i manipulació el que haurien d'haver fet ja que tenen el dret es posar unes pancartes amb la seva opinió, però clar suposo que de decència no en queda massa en segons quins llocs i circumstancies.
en fi, un plaer com sempre llegir-la mrs. moleskine
salut mestra!
un peto i una abraçada^^

Anónimo dijo...

Cuando el río suena, agua lleva... y no todo es oro lo que reluce.

¿ No crees ?.